Blog

Alice In Wonderland

El divendres 5 de Juliol del 2019, estrena de l’espectacle Alice In Wonderland, escrit per Albert Arribas i dirigit per Alícia Gorina, en el marc del Grec Festival de Barcelona.

L’Alícia ens fa cinc cèntims sobre la idea de l’espectacle:

M’he passat tota la vida, sobretot la infància i l’adolescència sentint-me psicoanalitzada constantment. Era una sensació que odiava. La meva mare és psicòloga i sempre he estat envoltada de psicòlegs, psiquiatres i psicoanalistes. Ara que estic a punt de fer-ne quaranta, veig que les obres de teatre que dirigeixo encara són carn de canó per a ells. Sento que amb cada nou espectacle, llenço carn crua a un grup de llops famolencs.

Fa cinc anys vaig crear un espectacle amb el meu pare, Watching Peeping Tom, amb la idea d’investigar sobre els límits de la ficció en la creació artística, i em vaig trobar parlant de cinema i teatre, del pes de la mirada de l’espectador, de família i comunitat, de ritual… temes que podia portar a l’escenari de manera molt personal gràcies a posar en joc la meva relació paternofilial. Un espectacle que va superar totes les meves expectatives, i que sobretot em va descobrir el plaer de riure’s d’un mateix.

Durant aquests anys molta gent m’ha demanat que en fes una segona part. Hi veien una fòrmula a explotar. Jo també ho sentia d’alguna manera necessari. Però no es tractava de repetir una fórmula, per a mi aquest espectacle no té res a veure amb això. El que em calia era fer un díptic que seguís explorant els límits de la autoficció, aquest cop a partir de la professió de la meva mare.

Així doncs com que el teatre és posar-se en conflicte, a In wonderland m’he volgut exposar als fantasmes que poblen el meu univers matern, treballant amb quatre psicoanalistes molt propers a la meva mare, i els he convidat a posar-se també en conflicte, disseccionant sense pudor el meu teatre. Potser per a revisitar aquelles pors infantils que tant han alimentat fins ara tot el que he fet als escenaris. Potser per a revisitar els tòpics de la meva actitud rebel adolescent. Potser per enfrontar-me a la llosa de dir-me Alícia. O potser per anar-me preparant per a la crisi dels quaranta.

​Alícia Gorina