Blog

Carles Santos i Jordi Oriol s’uneixen per fer una peça al voltant de l’obra de BROSSA al TNC

El Teatre Nacional de Catalunya es troba amb IT Teatre, la nova companyia de graduats en arts escèniques de l’Institut del Teatre i amb l’Escola Superior de Música de Catalunya per oferir a l’espectador una mirada d’avui sobre Joan Brossa. Carles Santos i Jordi Oriol condueixen aquests joves creadors a la recerca de Brossa, del seu llegat essencial i de la seva extemporània proposta de futur.

– – – – – – – – –
Jordi Oriol i Carles Santos, diuen:

Espectador, mira això:
Un bon dia ens demanen d’ajuntar-nos, de crear un espectacle a quatre mans. A quatre orelles. A quatre ulls. I a consciència que les dues mirades són inevitablement diferenciades. Per generació, per referència i experiència. Però, sobretot, per complicitat amb l’objecte d’incumbència: l’obra de Joan Brossa. L’una, mirada verge; l’altra impura. L’una verda i l’altra madura. I vet aquí que, sense haver estat premeditat, la peça s’estructura amb dues parts que dialoguen, que s’inclouen. La primera es mira de fit a fit Brossa, hi parla directe; mentre que l’altra s’hi refereix amb al·lusions i indirectes, a través de la mirada primera.
I mira…
Brossa, doncs, n’és el pretext, el combustible, la semença. Però el context n’ha estat el material humà: la companyia d’intèrprets i d’escenografia i de direcció creada per l’ocasió. Aquest n’ha estat el veritable eix vertebrador i d’unió que ens ha dat a ambdós (habitutats a un equip conegut i afí) un entorn gratament fèrtil, veritable clau de les esquerdes, els parracs i els enderrocs.
Mirat així… qui mira a qui?
Un mira de mirar a Brossa. L’altre mira de mirar a Brossa a través de la mirada de l’un. I el següent mira de mirar a Brossa a través de l’altre que mira la mirada de l’un respecte Brossa. Tot això podria ser un mer joc de miralls, d’il·lusionisme, o –mirant prim- un simple joc de paraules. Però la paradoxa és que aquí i ara, l’únic que compta, i el més important, és la teva mirada.
– – – – – – – – – -